A les Festes de Oaxaca no hi ha tómboles de “siempre toca”


Per arribar a Oaxaca de Juárez desde Puerto Escondido s’ha de travessar una serralada plena de poblets autòctons enmig de boscos frondosos i extensos camps verds. Aquesta descripció, per si sola, semblaria idíl·lica si no fos perquè la carretera que travessa aquestes muntanyes és 130 quilòmetres de corbes constants una darrere l’altra i en pujada continua. La carretera d’Esblada a Querol sembla una autovia al costat d’aquesta i, si el Tour de França passés per allà, més d’un necessitaria bistecs de vedella. Segur.

Oaxaca de Juárez és una ciutat que no deixa indiferent a ningú. L’encant dels seus carrers amb cases d’arquitectura virreinal i convents immensos plens de museus t’abraça de forma que no pots deixar de fruir els seus carrers plens de vida, botigues plenes de colors o parades i restaurants oferint les millors delícies de la gastronomia mexicana. Una varietat que pot arribar a oferir-te grills o cucs. Em puc imaginar perfectament els plats que Ferran Adrià oferiria en un restaurant de Oaxaca. Una esferificació de cucs de “magüey” a la sal o bé una desfregmentació de grills saltejats amb all.

Però, sens dubte, el punt més interessant de la visita a la ciutat és la coincidència de dates amb la Guelaguetza, un festival d’expressions tradicionals tals com la dansa, la música i la gastronomia. Passejar per la ciutat encara tenia més sorpreses: ara un castell de focs a sobre la catedral, ara unes projeccions a la paret de la Catedral acompanyada de la b.s.o de Harry Potter o bé ara un concert de música oaxaquenya amb cant improvisat al més pur estil garrotinià.

Tot i que pot semblar molt llunyà, no us enganyéssiu! Com també tenim a les nostres festes majors també hi havia les atraccions de carroussel i els concerts patrocinats pels “40 principales”. El què em va sobtar és que no hi hagués la típica caravana rosa amb un cartell ben llampant plena de “pongos” i ossos de peluix i l’incombustible senyor del megàfon cridant “siempre toca, senyora, siempre toca!”.

Anuncis

One thought on “A les Festes de Oaxaca no hi ha tómboles de “siempre toca”

  1. Llegint això queda clar què no has pujat mai a l’Alpujarra… tot i que ara ja no és el que era; quan jo era petita, era brutal la de corves que et pujaven muntanya amunt en 1carretera estreta durant 3hores des de Granada …

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s