La mossegada del capitosaure


Els capitosaures eren depredadors actius, amb unes capacitats masticatòries similars a les d’alguns cocodrils actuals. Així ho explica el treball recentment publicat per la revista The Anatomical Record, que signen investigadors de  l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i investigadors del Laboratori per la Innovació Tecnològica de les estructures i els Materials (LITEM) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).  Els capitosaures van ser els amfibis més grans que mai han existit i van extingir-se fa uns 215 milions d’anys.

A partir de l’estudi de 17 tàxons de capitosaure, l’investigador de l’ICP Josep Fortuny i els seus col·laboradors s’endinsen en els canvis morfològics del crani de les diferents espècies i en com van modificar la manera com aquests animals s’alimentaven. Els resultats, que es publiquen en l’article “Skull Mechanics and the Evolutionary Patterns of the Otic Notch Closure in Capitosaurs (Amphibia: Temnospondyli)”, mostren que aquests grans amfibis eren carnívors amb una important diversitat en la potència i amplitud de la mossegada. El treball l’ha publicat recentment la revista de l’Associació Americana d’Anatomia The Anatomical Record, en la seva edició online. Els capitosaures són coneguts a tots els continents i en el treball s’analitzen tàxons d’arreu del món, tots ells de fa més de 250 milions d’anys.

Els investigadors del LITEM i de l’ICP han estudiat l’evolució de diferents trets morfològics en els cranis dels capitosaures i han obtingut la distribució de tensions en l’estructura òssia per a diferents tipus de mossegada. Els resultats són concloents pel que fa a la seva manera d’alimentar-se.  Mentre que alguns amfibis actuals, com la majoria de salamandres aquàtiques, realitzen una potent succió per capturar el seu aliment, els capitosaures adults mossegaven directament les seves preses sense cap tipus de succió, com ho fan els cocodrils.

A banda d’explicar com s’alimentaven els capitosaures, vam voler validar també la hipòtesi plantejada per la paleontòloga A. Howie durant els anys 70 del segle passat, i aquí els resultats han estat una mica sorprenents”, explica l’investigador de l’ICP Josep Fortuny. Les formes més primitives de capitosaure tenien les banyes tabulars, els ossos on s’inseria la musculatura responsable d’obrir i tancar la boca, orientades posteriorment. En les formes més derivades, en canvi, aquestes es van desplaçar lateralment fins a crear una petita illa a la part posterior del crani, coneguda com l’escotadura òtica.  Howie plantejava que aquesta evolució feia més òptima, a nivell biomecànic, la mossegada.

Image

En contra d’aquesta hipòtesi, els resultats de l’article que s’acaba de publicar mostren que les banyes tabulars més primitives eren també òptimes per a realitzar l’obertura de la boca. Així doncs, els mecanismes evolutius que van provocar el tancament d’aquesta escotadura no tenen massa a veure amb una millora biomecànica d’aquest moviment i caldran estudis posteriors per entendre millor aquests canvis.

El càlcul de la distribució de les tensions en els cranis dels capitosaures s’ha realitzat mitjançant metodologies de la biomecànica computacional com poden ser l’Anàlisis per Elements Finits (FEA) i la Enginyeria Assistida per Computadora (CAE). Aquestes tècniques han permès la creació dels models dels cranis per poder comparar entre ells la resposta estructural enfront l’aplicació de les forces i condicions de contorn corresponents a les diferents tipologies de mossegada.

Els capitosaures s’inclouen en la gran família dels Temnospondils, considerada l’antecessora dels actuals amfibis (on trobem les granotes, les salamandres o les cecílies). La majoria d’amfibis actuals són de petita mida, mentre que els capitosaures superaven fàcilment el metre de longitud i podien arribar fins els sis metres. Els capitosaures van extingir-se fa uns 215 milions d’anys i s’han classificat,  durant moltes dècades, tenint en compte la morfologia de la banya tabular.

Una mossegada molt diversa

En les seves formes més basals, com és el cas de Wetlugasaurus, trobem els cranis més dèbils. A mesura que les formes radien, ens trobem amb animals que son capaços de generar una mossegada més potent.

L’elongació de les banyes tabulars, amb el conseqüent tancament de l’escotadura òtica, s’havia interpretat durant anys com un indicador d’una mossegada més potent. Aquest estudi mostra però que Paratosuchus tenia una de les mossegades més potents del grup estudiat, juntament amb Cyclotosaurus, malgrat que l’escotadura òtica és oberta i les banyes tabulars no són especialment llarges.

En aquest estudi els investigadors observen que altres trets morfològics com l’amplada del crani i la llargada del musell són tan o més importants que les banyes tabulars o el tancament de l’escotadura òtica alhora d’entendre la mossegada dels capitosaures.

El treball que ha publicat The Anatomical Record complementa un estudi publicat l’estiu de 2011, i que mostraba com les primeres formes de tetràpodes, entre els que s’inclouen els capitosaures, van diversificar-se per ocupar així nínxols tant en el medi aquàtic com terrestre.

+ info Fortuny J., Marcé-Nogué, J., Gil, Ll. & Galobart, À. (published online 2012). Skull  Mechanics and the Evolutionary Patterns of the Otic Notch Closure in Capitosaurs (Amphibia: Temnospondyli). The Anatomical Record.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s