Quan un exèrcit de Matrioskes et recorda que hi ha molts russos a Rússia


Un cop has creuat la frontera per endinsar-te a Rússia, més val que recordis l’acudit de l’Eugenio aquell en què diu que “hay mucho ruso en Rúsia”, perquè et farà molt servei per comprendre moltes de les coses que et puguin passar durant el viatge. També us podria dir que a Sant Petersburg que hi ha molt militar bevent vodka pel carrer (què hi farem, estaven fent alguna celebració de graduació o de ves a saber què davant de l’almirallat) o que hi ha molt grup de turista japonès d’aquells de veure qui la té més grossa. La càmera de fotos, s’entén. Però això és una altra història.

Quan un estranger s’endinsa en una ciutat com Sant Petersburg se n’adona ràpidament que els russos són especials. Sobretot en el caràcter. Però el més destacat és que casi bé cap d’ells parla anglès, que moltes de les atraccions turístiques només estan retolades en rus i que les persones a qui t’has de dirigir en els llocs turístics, no només no parlen anglès si no que estan fetes totes ells d’un mateix patró específic. Com si per accedir a aquests llocs de treball haguessis de passar un càsting, o bé, talment com en el llibre d’Aldous Huxley, haguessin creat un personatge gamma positiu específic per desenvolupar aquestes tasques.

A cada una de les sales de l’Hermitage, a cada una de les sales del Museu Rus, a cada una de les sales del Palau de Peterhof, asseguda en una cadira hi ha una senyora rossa i russa, ja entrada en anys i baixeta que vigila que ningú, però que ningú, sota cap concepte, no faci el què se suposa que està estipulat. Si t’acostes massa a un objecte de dimensions més petites, si vols observar de prop el traç d’un Monet o bé llegir alguna especificació, salta abraonadament cap a tu, dient un seguit d’improperis en rus dels quals, evidentment, no n’has entès cap. I et fa mala cara perquè no li fas cas o no li respons. Llavors, després de l’esglai, intentes educadament enllaçar alguna frase en anglès per disculpar-te o explicar-li que només miraves com s’ho feia Rembrandt per pintar els bigotis (que per cert, és molt interessant) i et respon amb alguna onomatopeia per deixar-te clar que està prohibit.

Després d’haver observat aquests personatges tan pintorescos en tantes i tantes situacions semblants, al final, un arriba a pensar que  aquestes senyores clonades són, ni més ni menys, que la versió en carn i ossos de les Matrioskes russes, la versió femenina dels guerrers de Xian. Les guerreres d’un exèrcit pacífic que es situen a totes les atraccions turístiques per recordar-te que ets a Rússia, que allà es parla en rus i que, per descomptat, “hay mucho ruso en Rúsia”.

munecas-rusas-de-5-un-matrioska-decoracion-arte-rusia-venta_MEC-F-3965137405_032013

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s