Categoria: travelling

Do you want to learn Finite Element Analysis in the context of biomechanics in life science?

screenshot-2016-10-11-15-57-48

If you want to learn Finite Element Analysis in the context of biomechanics in life science, a new Transmitting Science course is launched for the next July in Catalonia: FINITE ELEMENT ANALYSIS APPLIED TO LIFE SCIENCES

In the course, there is an introduction to the Finite Element in order to model biological structures and understand how they worked. It will cover all the steps involved in FEA except the creation or reconstruction of the model, which it is covered in the previous course Introduction to 3D Imaging Technologies: Photogrammetry, Laser, CT-scan and (µ)CT-scan for Life Sciences by my colleague and teacher of the FEA course, Josep Fortuny. And, I know, sometimes is where we are spending most of our time and efforts!

In the course you will learn how to define the material properties of biological structures, the use of a consistent Mesh Generation Methods, and the proper definition of biomechanical boundary conditions and finally, how understand and analyse the results obtained in plane models (the wrong-called 2D) and in the fancy 3D models created from CT-data. But, the limitation of time is always a problem and, in the course, we are just covering static analysis and linear materials. Which it is enough for an starting course because most of the works published in life sciences are covering this part and creates and open window for everybody in the course to learn more in the future.

You can enroll in the website and ask me questions if you have doubts!

Anuncis

FEA Summer Tour

Summer is the season of most of the conferences and I presented my work in two of them. At the end of June I attended the International Conference of Vertebrate Morphology (ICVM) in Washington and the next week I attended the XIV Annual Meeting of the European Association of Vertebrate Palaeontologists in Haarlem (the Netherlands). I presented different works from different collaborations in temnospondylis, carnivora, cingulata or primates. The connexion between all of them was the study of the biomechanics and the use of Finite Element Analysis. In the ICVM this is the list of the works I presented:

  •  Fortuny, J. et al. “Hunting in the Late Triassic: insights on the ambush strategy of the metoposaurs (Temnospondyli: Stereospondyli)”.
  • Luján, À. et al. “Feeding in Testudines: A Finite Element and parametric analysis of a tortoise skull”.
  • Tambuso, S. et al. “3D finite element analysis of lower jaws in glyptodonts”.
  • Marcé-Nogué, J. et al. “Primate chewing biomechanics revisited using Finite Element Analysis of the mandible”.
  • De Esteban-Trivigno, S. et al.”Early dietary, jaw shape and biomechanical performance differentiation in the evolution of armadillos (Xenarthra: Cingulata)”.
Whereas in the EAVP the works I presented were focalized to the addition od extinct species:
  • Marcé-Nogué, J. et al. “Biomechanical traits of carnivorous jaws with Finite Element Methods”.
  • Marcé-Nogué, J. et al. “Biomechanics as a predictor of enamel thickness in extinct primates”.
  • Gruntmejer, K. et al. “Comparative of histology and three-dimensional computer analysis of Metoposaurus krasiejowensis (Amphibia, Temnospondyli) skull biomechanics”.
  • De Esteban-Trivigno, S. et al. “Exploring shape change and biomechanics in Carnivora jaw: preliminary results”.
Most of the works presented there are based in the idea that biomechanics and forces as well as properties of teeth are demonstrated to be crucial to understand diet, dental functional traits and evolution and, we are trying to develop new methods and new ideas to shed light in all of this. The meetings were great, I could attend a lot of talks to learn what other researchers are doing to learn new methods and have new ideas. I could also met old friends, know what they are doing and in which field they are now working, and I made news, which is always another good reason to attend conferences. And I had few time (but enough!) to take me a picture in the most knowns places around the venue!
DSCF4183 (1)

Virtual Paleontology meets China

L’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Josep Fortuny, juntament amb Jordi Marcé-Nogué, investigador de la Universitat d’Hamburg, han estat convidats durant la primera setmana d’abril a la Guilin University of Electronic Technology (ciutat de la Regió Autònoma de Guangxi) a impartir xerrades i treballar conjuntament amb l’equip liderat pel Dr. Zupeng Zhou en l’àmbit de la biomecànica computacional.

Durant aquesta estada, els investigadors catalans i xinesos compartiran coneixements i experiències en una disciplina, la biomecànica computacional, que té el seu origen en l’enginyeria, però que traslladada al camp de la biologia o la paleontologia permet realitzar simulacions biomecàniques tridimensionals en estructures biològiques complexes, tals com cranis o dents, que són difícils o impossibles de dur a terme amb organismes vius.

Aquesta nova col·laboració persegueix obrir aquest camp al continent asiàtic, on fins al moment no hi ha cap equip que uneixi la vessant paleobiològica i d’enginyeria. Gràcies al treball conjunt d’aquests equips de recerca es podran obtenir noves dades molt rellevants, tant sobre els diversos grups d’animals tetràpodes amb els que així com pels nous mitjans tècnics que es desenvoluparan arran d’aquesta nova col·laboració.

L’objectiu de la biomecànica computacional és reproduir el moviment i les tensions que es produeixen en una determinada estructura d’una forma no invasiva. Aquestes anàlisi són d’especial utilitat en especies extingides on no es poden observar aquests comportaments en viu, així com també per conèixer la biologia i ecologia d’espècies poc conegudes o bé en perill d’extinció. En aquests casos, conèixer la seva biologia pot ser de gran utilitat per establir mesures correctores.

El Departament de Paleontologia Virtual de l’ICP fa anys que treballa en aquest camp, unint paleontologia, biologia i enginyeria i col·laborant amb altres institucions com la universitat Politècnica de Catalunya o la Universitat d’Hamburg. Es tracta d’una unitat transversal als altres grups de recerca del centre que utilitza tecnologies no invasives en l’estudi dels fòssils per tal d’explorar i quantificar estructures habitualment no visibles. Les tècniques inclouen modelització 3D, tomografia computada industrial i mèdica, escaneig làser i fotogrametria així com tècniques d’enginyeria com l’Anàlisi d’Elements Finits.

IMG_0601

(text: Pere Figuerola, ICP)

Primate chewing biomechanics revisited

The Meeting of the german Working Group in Vertebrate Paleontology has been held during the weekend of the 12th and 13th of March in the nice fortress Burg Lichtenberg. The castle was built around 1200 and has a length of 425m and is the biggest castle ruin in Germany. It is located near Thallichtenberg in the district of Kusel in Rhineland-Palatinate. 

SONY DSC
SONY DSC

I presented the first and preliminary results about the biomechanics of primate jaw analysed using a classical two-dimensional lever approach together with a Finite Element Model. The motivation of this work is because  Biomechanics and forces as well as properties of teeth are demonstrated to be crucial to understand diet, dental functional traits and evolution in primates in general. My presentation was entitled “Primate chewing biomechanics revisited” because I´m revisiting a known knowledge and a known approach but through my point of view. Let´s see if it works! 

Visiting old friends

Close to the publication of Serrano-Fochs, S. [et al.] “Finite Element Analysis of the Cingulata jaw an ecomorphological approach to armadillo’s diet” and after months working with this taxa such as the work Marcé-Nogué, J. [et al.] “The role of descriptive statistics in Finite Element Results: The Cingulata jaw as case of study” presented in the 74th SVP Conference (Berlin 2014), it’s good to meet old friends in the Museo de Ciencias Naturales de la Plata (Argentina)

DSCF5391

A Estònia no hi ha jugadors de futbol coneguts per oferir a tant-el-quilo

Agafar un ferri entre Helsinki i Tallin i travessar un mar Bàltic absolutament congelat és una experiència que només pel viatge de tornada ja val la pena. Conscients de que els preus a Estònia són bastant més econòmics i tenen una base impositiva més baixa, els finlandesos, bàsicament, agafen el ferri per tornar carregats d’alcohol i tabac com els catalans feiem fa un temps a Andorra. Però no hi van per comprar algunes ampolles. Hi van amb transpalets plegables buits per poder-los desplegar al arribar a Tallin i omplir fins dalt de caixes i caixes d’alcohol. I sort que al ferri no deixen passar transpalets elèctrics de grans dimensions, perquè sinó, els passadissos del ferri semblarien una pista d’autos de xocs. A més a més, una de les altres coses que sorprèn més al viatger procedent dels països del sud és que aprofitant el trajecte que travessa el Bàltic, un pot anar al bufet lliure del ferri a dinar sota control. Perquè els nòrdics tenen el sisè sentit diferent dels del sud i, per tal d’evitar “triperos” i adolescents afamats en potència que els hi buidin les existències de la cuina del vaixell, han ideat un sistema molt més equànime respecte a la capacitat gàstrica de l’usuari, el “bufet a tant el quilo”. Aquest es basa en que hom paga el pes que se serveix al plat. Independentment de si et serveixes mandonguilles, salmó o patates bullides.

Un cop el viatger ha omplert la panxa ja és hora d’arribar a Tallin, la capital d’Estònia amb un centre històric medieval autèntic i amb paradetes de productes “medievalitzats” que seria l’enveja de qualsevol regidor de cultura català dels que organitzen mercats medievals a la seva vil·la. Però el visitant estranger es veurà sorprès per un fenomen nou. Els representants de grups de música estonians. Aquests pul·lulen per les places de la capital intentant encolomar els grups de rock, heavy-metal o folklòrics a qualsevol turista que arrepleguin al vol per una contractació al seu país. Us imagineu que al centre de Tarragona hi hagués el representant dels Pets oferint bolus a Rússia de la banda? al mig del Montgrí, que a qualsevol alemany que estiuegi a la Costa Brava se li oferís la contractació de Mazoni? O a la matança del porc de la LLacuna, que els Terratombats aprofitessin la presència d’algun turista despistat per oferir la seva rumba a l’estranger? I sort en tenim de que Estònia no és un país de grans talents futbolístics. Si no, m’imagino al representant dels Ellman-Eelma, Kuremaa o Zelinski de torn, sabent que soc català, oferint-me els seus jugadors per a fitxar pel Barça. O encara pitjor. Us imagineu que aquesta tradició estoniana la transportéssim a Catalunya amb els jugadors de futbol? El turista japonès que visita la Sagrada Família es veuria assaltat pel representant de Raül Tamudo. O el guiri amb mitjons blancs que se li ofereix el Sánchez-Jara de torn que ha debutat en un partit de 32ens de copa del rei del Barça.  Quin gran època hagués sigut aquella en què al mig del barri gòtic hi hagués hagut la possibilitat de trobar-se a Josep Maria Minguella oferint a Ivan de la Peña després de la seva decadència futbolística!

I ben pensat, potser la cosa va anar així. Potser la portera de Josep LLuís Nuñez va anar de viatge a Amsterdam i al mig del barri vermell es va trobar al representant dels jugadors de l’Ajax i li va encolomar Louis Van Gaal, els bessons de Boer, Reiziger, Bogarde i tota la resta de gangues futbolístiques. Potser a Holanda els preus són més econòmics i tenen una base impositiva més baixa. I potser la portera de Nuñez anava carregada amb un transpalet plegable buit i el va desplegar i omplir fins dalt per tornar carregada de jugadors holandesos a Barcelona. Que, per cert, és la ciutat que porta el nom d’un club de futbol.

 
Imatge

Possiblement la flash-mob documentada més antiga del món

Segurament Praga és la ciutat amb més densitat de botigues d’Swarovski i de Lladró per metre quadrat que hi ha sobre la capa de la terra. Però també, possiblement, és la ciutat amb la flash-mob documentada més antiga del món. Diu la Viquipèdia que una flash-mob és “és una acció organitzada en la qual un gran grup de persones es reuneix de sobte en un lloc públic, realitza quelcom una mica inusual i després es dispersa ràpidament” i que se solen convocar de forma telemàtica.

El visitant espavilat, dies abans de visitar la capital de la República Txeca haurà llegit amb fruïció la infinitat de pàgines webs on es barregen de forma desordenada i dispar els termes visit, tourism, prague o czech (www.prague-tourist-information.com o bé www.czech-tourism.com/ per citar-ne 2) de la mateixa manera que a “La vida de Brian” feien partits polítics amb les paraules front, poble i Judea. I a totes elles haurà llegit la mateixa convocatòria de la flash-mob que fa anys que circula. Es convoca a tots els turistes davant la torre del rellotge astronòmic a cada hora en punt amb una càmera de fotos el màxim de grossa possible o amb un mòbil d’última generació que pugui aprofitar el wi-fi de la cafeteria del davant. L’objectiu és observar embadalits com unes figures menys expressives que el Rajoy fent una roda de premsa fan una petita aparició i, com després, s’ha d’aplaudir efusivament un trompetista que ha refilat quatre notes des de dalt de la torre. I és igual el què hagi tocat. Com si es posa a tocar l’Himne de Riego igual de malament que el trompetista de la final de la copa Davis del 2003. El públic assistent a la flash-mob aplaudirà.

Però el visitant català, si desvia la seva atenció de la torre del rellotge i es fixa, just al costat, en la façana de l’ajuntament de la ciutat Vella pot tenir un ensurt fort i inesperat. D’aquells que fan venir un esglai. I et deixen esmaperdut. Allà, palplantada al balcó, en un màstil presidencial, el visitant català la veu tota provocadora i no se’n sap avenir. Ràpidament i aprofitant la connexió wi-fi gratuïta de la cafeteria del davant, es connecta a la Viquipèdia, busca de quin color és la bandera de Praga i en descobrir que només són dues franges (una vermella i l’altra groga) respira tranquil, torna a fixar la seva atenció i llavors pensa que potser si, potser aplaudiria més fort encara si el trompetista interpretés l’himne de Riego. Ni que desafinés com un condemnat. I si bufés més fort, igual trencaria tota la porcellana horrible de la botiga Lladró que hi ha a davant. Just al costat de la cafeteria d’on ha robat el wi-fi.

DSCF0782